La ceràmica i el ioga van arribar a mi gràcies a un cop de la vida.
El cop va ser tan fort que em vaig trencar la mandíbula per tres parts i la recuperació va ser un llarg procés a nivell físic i emocional. Ara puc per fi agrair aquell accident per les lliçons que em va ajudar a aprendre.
Durant sis anys no em vaig sentir identificada amb la imatge que em retornava el mirall, així que no vaig tenir més remei que aprendre a conèixer-me a mi mateixa aprofundint en el meu interior i el vaig aconseguir combinant la pràctica del ioga i la ceràmica.
Ara per fi torno a reconèixer-me en aquest reflex, però ja no necessito veure la meva cara com era abans per a estimar-me tal com sóc i, suposo que, precisament per haver arribat a aquest punt, puc donar per apresa la lliçó.
Avui dia sóc més jo mateixa que mai i POC a POC és un reflex d’això.
Em vaig formar en comunicació, com a periodista i locutora, i durant anys vaig treballar en agències, ràdio, premsa, departaments de comunicació d’empreses, màrqueting digital… Però sempre amb la sensació de no estar avançant en la direcció que m’interessava.
Vaig necessitar un accident per adonarme de l’important que és escoltar-se a un mateix i seguir l’instint. Va a ser un cop molt dur però va suposar un punt d’inflexió que em va ajudar a replantejar-me què volia fer realment a la meva vida.
Ho vaig aconseguir combinant la pràctica de l’ioga i la ceràmica i formant-me professionalment durant diversos anys en les dues disciplinas. Vaig fer-ho a Chile, on vaig viure durant més de sis anys i on van néixer ells meus dos fills.
Ja de retorn a Barcelona vaig decidir, de la mà de la meva germana, donar una oportunitat al meu somni de crear un espai en el qual posar a disponibilitat de tots l’oportunitat de combinar les pràctiques de ceràmica i ioga que a mi tant em van ajudar.
A POC a POC em trobareu sovint darrere del torn, el meu lloc favorit, dins de la sala de ioga, o passejant pel taller per ajudar els alumnes en el que necessitin.